Marc Granell
Biografia
Marc Granell Rodríguez va nàixer a València el 19 d’abril de 1953. Temps en que es consolidava el règim franquista. Els poders polítics havien imposat en la postguerra un gran silenci sobre la història i la llengua valencianes, sobre les cultures i llengües que no fossin les castellanes. Així, els pares de Marc Granell educaren els seus fills en castellà. Des de l’adolescència es va sentir atret per la literatura i començà a fer les primeres provatures poètiques –en castellà-. Per a ell la literatura era ja el trampolí que ajuda a conèixer la realitat individual i el món que ens envolta, a definir un comportament crític respecte als esdeveniments que passen dia a dia.
Aquesta disposició el va conduir a prendre consciència sobre la història, la cultura i la llengua dels valencians i per això un dia va decidir canviar de llengua. Per comprendre, estimar i patir la nostra història i cultura. Expressar-se i expressar-la. La poesia va irrompre en la seua vida per la necessitat d’expressió davant el sentiment de timidesa i de por que l’encongia davant del món. Començà a estudiar les llicenciatures de Filologia i Filosofia a la Universitat de València, però va deixar les dues carreres inacabades. Ja aleshores començava a moure’s en els ambients poètics universitaris, de fet va participar activament en l’esclat cultural i literari dels anys 70 i a més es un dels poetes valencians de més rerenom.
Els primers llibres veuen la llum a partir dels anys 70, quan amb 23 anys guanya el premi Vicent Andrés Estellés dins dels Premis d’Octubre amb el poemari Llarg camí llarg. Publicat l’any 1977, aquest llibre serà molt ben rebut per la crítica. En ell deixava veure una veu subtil i madura que s’endinsa als camins difícils de la passió i del dolor, amb versos contundents tals com:
“No hi mora sinó aquell que en si abasta
de ser u amb els déus sent ell mateix”.
L’any 1978, Marc Granell junt amb un grup de poetes i narradors que havien revolucionat el raquític panorama de la literatura catalana al País Valencià funden la revista Cairell: Josep Piera, Josep Lluís Seguí, Rodolf Sirera, Miquel Martí i Pol, Joan Brossa... aquesta concentració d’escriptors suposarà el punt de partida per a les noves veus que sorgien al panorama literari de l’època i que emmarcaràn els primers passos de la generació dels 70 a València.
Granell fa de la poesia la seua vida i no sols escriu i publica poesia durant els anys 70 i 80 sinó que també dirigeix col•leccions que servirán per a descobrir nous valors. A partir de Llarg camí llarg, la poesia de Marc Granell es farà habitual a les col•laboracions que donaran veu a la seua generació i la seua poesia estarà present a les antologies de l’època com ara La nova poesia catalana, de Joaquín Marco i Jaume Pont i Les darreres tendències de la poesia catalana (1968-1979) de Vicenç Altaió i Josep Maria Sala-Valladura.
L’any 1978 publica Notícia de la tribu i poc després Refugi Absent, amb una portada de Joan –Pere Viladecans. En 1979 guanya el premi Ausiàs March de Gandia, amb Materials per a una mort meditada Més tard veuran la llum nous llibres que consolidaràn la seua presència dins del panorama de la poesia catalana, com ara Exercici per a una veu (1981), el qual Sala-Valladura va elogiar per la seua intensitat lírica i social; Fira desolada, publicat a Barcelona el 1991, o Versos per a Anna ( 1998). L’any 2000 la seua poesia es va recollir al llibre poesia reunida.
També ha dut a terme una intensa tasca per a dignificar la poesia per a infants donant a aquests una poesia adient, centrada en l’amistat i en altres valors humanístics: L’illa amb llunes( 1993) o La lluna que riu i altres poemes ( 1999). En 2008 publica oda als peus i altres poemes.
La seua col•laboració a Cairell com a membre del consell de redacció, és només una primera part de la seua activitat com a editor i promotor d’activitats al voltant de la literatura. Entre els anys 1986 i 1989 dirigeix la col•lecció del Consorci d’Editors Valencians, “Gregal Poesia”, que va suposar un gir fonamental per al futur de l’edició d’aquest gènere al País Valencià. Açò fou després de fites inicials com “Papers Erosius” o “Papers inicials”. Més tard tindrà al seu càrrec col•leccions com ara “Poesia”, de L’IVEI( Institut Valencià d’estudis i Investigació) o “Poesia” i “Enquadres”, de l’editorial Germania, així com “Poesia Tàndem”, amb Francesc Calafat.
Marc Granell es dedica professionalment a la traducció i ha publicat versions d’Alberto Cavallari o Vicent Andrés estellés, entre d’altres. Alguns dels seus poemes han estat traduïts a altres llengües (castellà, gallec, italià), i seleccionats per a formar part d’unes altres antologies orientades a donar a conèixer la poesia catalana en altres àmbits culturals: així, entre d’altres, ha estat inclòs en Quince poetas catalanes editat per Àlex Broch i Isidor Cònsul, Trece poetas cataláns de Rodríguez Baixeras.
Ha rebut dues vegades el premi dels Escriptors Valencians el 1991 i 1992 i és soci d’aquesta associació.